Des de 1842 portem a terme iniciatives al servei de l'aigua
Les preocupacions per l'aigua varen neguitejar els terrassencs en arribar, amb el segle XIX, els primers símptomes del que hauria d'ésser la Revolució Industrial. Els tradicionals gremis terrassencs es començaren a fondre amb el progrés, amb la introducció de maquinària en el sector tèxtil.
Aquesta industrialització que Terrassa va acceptar amb eufòria va comportar, tanmateix, un canvi radical, sens dubte positiu, però també un augment de necessitats. Els cabals que es consumien en una Terrassa artesanal eren del tot insuficients per a la nova indústria tèxtil.
 |
 |
Malgrat això, cap al 1840 els recursos hídrics de la ciutat eren del tot insuficients per a una indústria que s'estava consolidant, i aquesta insuficiència provocà que alguns dels fabricants locals es traslladessin a altres poblacions, com Olesa de Montserrat, a la vora del riu Llobregat. És en aquest context on neix Aigües de Terrassa, també coneguda com “la Mina". La Sociedad de la Mina Publica de Aguas de la Villa de Tarrasa queda constituïda oficialment el 17 de març de 1842.
Un mes després, el 14 d'abril, ateses les dificultats econòmiques de l'Ajuntament per realitzar les obres, la Corporació Municipal traspassa a Mina la concessió que des d'aleshores, hauria d'afrontar no poques dificultats per aconseguir el seu principal propòsit: proveir la ciutat del cabal necessari per tal de cobrir l'incessant creixement de consum, lògic en una ciutat que va endavant. Per tal d'aconseguir-ho, obre noves galeries i compra algunes de les mines existents, amb la qual cosa arriba a aconseguir una longitud de més de 14 km. L'any 1858, i en agraïment als esforços, l'Ajuntament atorga els noms de Mina i Societat a uns carrers de recent urbanització.
|
|
 |
|
|
