Aigües de Terrassa

Depuració d'aigua

L'aigua que és utilitzada per a usos diversos per part de la població, comerços i indústries cal tractar-la abans de retornar-la al medi natural per tal de preservar-lo. Per aconseguir aquest objectiu, a Catalunya ja s'han construït més de 330 estacions depuradores d'aigua residual (EDAR) públiques, i en el 2007 n'hi havia més de 150 en construcció. Una EDAR és, per tant, una instal·lació essencial dintre del cicle de l'aigua que tracta l'aigua que hem utilitzat i la retorna a les lleres en les millors condicions, possibilitant el normal desenvolupament de la vida en el medi natural.

La legislació europea de l'any 1991, desenvolupada a través del Pla de sanejament de Catalunya de l'any 1995, i altres plans posteriors van definir uns objectius de qualitat de les aigües dels rius, per tal de recuperar la vida aquàtica que s'havia perdut durant les dècades anteriors. Abans de l'any 1990, la pràctica totalitat de les aigües utilitzades a Catalunya es retornaven als rius i rieres d'on s'havien captat sense cap tractament, amb la consegüent contaminació del medi.

Actualment, Aigües de Terrassa gestiona diverses Estacions Depuradores d'Aigua Residual, on col·laboren 35 persones, entre operaris i tècnics. Totes elles disposen del sistema de gestió de la qualitat certificat, d'acord amb la norma ISO 9001-2000, i del sistema de gestió mediambiental certificat, d'acord amb la norma ISO 14001. Aquestes donen servei a una població de més de 300.000 habitants i a la seva indústria. A l'EDAR de cada població, hi arriben les aigües que el sistema de clavegueram ha recollit i transportat fins a l'entrada del municipi. Aquestes poblacions són, per ordre de magnitud pel que fa a aigua depurada, Terrassa, Abrera, Castellbell i el Vilar, Monistrol, Viladecavalls, Matadepera i Vacarisses.

El procés de depuració de l'aigua residual i del tractament del fang és complex i necessita una gestió acurada, però es pot resumir en els següents passos:

PRETRACTAMENT, en el qual es separen els objectes arrossegats per l'aigua, la sorra que ha entrat al sistema de clavegueram i els olis i greixos que acostumen a surar-hi.
TRACTAMENT PRIMARI o TRACTAMENT FISICOQUÍMIC, a través del qual, mitjançant l'addició de reactius químics i la posterior decantació de l'aigua, s'aconsegueix separar bona part de les matèries en suspensió i alguns dels contaminants dissolts a l'aigua.
TRACTAMENT SECUNDARI o TRACTAMENT BIOLÒGIC. En aquesta part del procés, uns bacteris són els encarregats de degradar la matèria orgànica i altres contaminants presents a l' aigua. El procés es realitza en unes basses o en reactors i, posteriorment, l'aigua es clarifica en els anomenats decantadors secundaris, separant la massa de bacteris de l'aigua tractada. Des d'aquest punt l'aigua és retornada a la llera pública.
Si volem reutilitzar l'aigua depurada per a usos com el reg, la neteja de carrers o determinats processos industrials, haurem de fer un TRACTAMENT TERCIARI, que pot consistir en un filtratge addicional, un tractament amb membranes i una desinfecció.

En cada un dels processos descrits anteriorment es generen residus o fangs que s'han de tractar adequadament i dipositar-los finalment en el lloc adient en cada cas. Els residus voluminosos i les sorres es dipositen en abocadors controlats i els olis i greixos són tractats per empreses especialitzades.

Els fangs que s'extreuen dels decantadors primaris i secundaris, són sotmesos a un procés d'espessiment i de deshidratació, i finalment són transportats a l'abocador, i a la planta d'incineració o d'assecatge tèrmic, segons els casos. Les depuradores més grans, com la de Terrassa i la d'Abrera, disposen d'un sistema de digestió dels fangs que possibilita la recuperació d'energia en forma de gas, minimitzant així el volum de fang que cal transportar, i en molts casos els fan aptes perquè siguin aprofitats com a adob per a l'agricultura.